Quan una declaració ja ho diu tot
La tècnica més bàsica: una sola declaració que només deixa una casella possible. És el que fa que un cas sigui Fàcil.
És la deducció més senzilla que existeix, i la que resol la major part d'un cas fàcil: una persona diu on era amb prou precisió perquè només hi hagi una casella que encaixi. No cal saber res de ningú més.
Com es reconeix
Passa quan una declaració combina dues restriccions alhora. "Era sobre la butaca del rebedor" no diu només una sala: diu una sala i un moble concret. Si al rebedor només hi ha una butaca, ja està situada.
També passa amb les parets: "estava a tocar de la finestra" només té sentit en les caselles que toquen aquella finestra. Una porta interior en toca dues, una a cada banda — està dibuixada entre totes dues, i val qualsevol de les dues.
Per què importa tant
El motor del joc classifica cada cas per la tècnica més difícil que cal fer servir per resoldre'l. Un cas on tothom es pot situar així, sense mirar la resta de declaracions, és un cas de nivell Fàcil.
Però l'important no és que siguin fàcils: és que cada una d'aquestes col·locacions n'obre d'altres. En situar algú, la seva fila i la seva columna queden barrades per a tothom més, i una declaració que abans era ambigua pot passar a ser exacta.
El costum que val la pena agafar
Abans de pensar en res complicat, recorre totes les declaracions buscant aquestes. Situa-les. Torna a recórrer-les. Sovint el cas es resol sencer així, i la sensació de dificultat era només desordre.