Com resoldre un sudoku de crims
La regla del joc, com es llegeixen les declaracions i en quin ordre convé atacar un cas.
Un sudoku de crims no es resol endevinant qui té cara de culpable: es resol situant tothom. Quan cada persona és a la seva casella, l'assassí queda assenyalat tot sol, perquè és qui s'ha quedat a soles amb la víctima.
La regla que ho governa tot
Cada sospitós ocupa una única casella, i mai hi ha dues persones a la mateixa fila ni a la mateixa columna. Aquesta restricció és el que converteix un grapat de declaracions en un problema amb una sola solució possible.
És també la font de la meitat de les teves deduccions. Cada vegada que situes algú, elimines tota la seva fila i tota la seva columna per a la resta: el tauler les marca amb una creu automàtica. Aquestes creus no són decoració, són informació.
Els mobles no són decorat
Sobre una cadira, un llit o un tamboret hi pot haver algú. Sobre una caixa, uns fogons o una taula, no. Les caselles ocupades per mobles impossibles queden fora del joc des del primer moment, i acostumen a ser la clau que redueix les opcions d'algú a una de sola.
Per on començar
Llegeix totes les declaracions abans de col·locar res. Busca la que sigui més concreta — la que parla d'un moble o d'una paret sol deixar molt poques caselles possibles — i comença per aquella persona.
A partir d'aquí, el cas es desfà sol: cada col·locació tanca files i columnes, i això converteix declaracions vagues en declaracions decisives. Les quatre guies següents expliquen, en ordre de dificultat, les quatre maneres de treure una conclusió que fa servir aquest joc.